Pel que fa a la planificació d'aquest projecte es dividia en hores de treball tant a classe com a casa i no només consta d'una làmina, sinó d'una reelecció on explico els entre sines de la meva obra.
La figura humana que havíem de treballar era des del nostre punt crític, és a dir, no calia que fos figuratiu ni amb un grau d'iconicitat molt alt, havia de ser la nostra pròpia percepció de la figura humana.
A l'hora de començar aquest projecte vaig tindre molts conflictes interns, ja que els artistes amb el qual em volia inspirar, que eren Conrad Roset i Renosaurio, tenien un estil molt depurat i delicat. Però amb la recomanació de la meva professora vaig contraposar un artista el qual no tenia res a veure ni en estil ni en un del color. Aquest artista era Antonio Saura, un expressionista de mitjans dels anys 60. El seu estil boig i enèrgic em va resultar molt inspirador per aquest treball.
Pel que fa al tema de la meva obra em vaig decidir per un retrat psicològic que mostres el pas del temps en la meva vida, ja que la vida m'ha fet així i s'hi ha d'aprendre amb ella. Principalment per treballar, volia música molt diversa que m'ajudes a treure i sentir tot tipus d'emocions, des d'alegria fins a tristesa i por.
A les hores de classe, un sentiment que no hagis pogut treure jo sola, mel van fer sentir els meus propis companys. Quan jo mirava les seves làmines amb acabat tan depurat i figures humanes tan detallades em vaig sentir incomoda, per si no tenia l'aprovació o no els hi agradava. Aquest mateix pensament el vaig erradicar jo sola sentir-me única i diferent de la resta que sempre és el que m'ha agradat, però aquest pensament el vaig voler reflectir també en la meva pròpia obra amb un dibuix molt diferent de la resta. El meu procés va anar desfigurant la figura humana fins a acabar al punt de trencar-la en si mateixa i fer la meva pròpia visió d'ella.
Els materials i els suports que vaig escollir van ser un gran repertori de làmines de 50x70, ja que la meva obra és pe propi esbós en si. Pel que fa a la tècnica volia que lligues molt amb l'incontrol, ja que la nostra vida per molt organitzada que la tinguem sempre té imprevistos que ens deixen petjada, llavore'ns vaig fer ús de les tintes xineses amb aigua i per trencar una mica amb l'aigua vaig introduir carbó premsat amb hoyin.
Per entendre la meva obra és necessari veure no només 1 làmina sinó totes les que m'han portat a descobrir la meva X final.
Les fotografies estan retocades amb VSCO cam.
 |
| Part artística del project Tècnica: tinta xinesa de diferents color i carbó prensat. |
No hay comentarios:
Publicar un comentario